Les dones i els dies

"Per què quan tinc l'arc de Sant Martí davant només veig la mort?" Es pregunta l'escriptora, editora i diputada al Congrés Mar Garcia Puig en el seu llibre "La història dels vertebrats" (ed. La Magrana), un viatge literari al seu postpart. Com ella, una de cada cinc dones desenvolupen un trastorn mental durant l'embaràs i sobretot el postpart. En aquest programa recollim l'experiència de Garcia Puig i de moltes mares anònimes que ens expliquen com es van sentir després de néixer els seus fills. Entrevistem Alba Roca i Gemma Parramon, psiquiatres al capdavant de les unitats de salut mental perinatal del Clínic i Vall d'Hebron, per saber més d'aquests trastorns i de com es tracten; visitem l'únic hospital de dia mare nadó que hi ha a Espanya i el sud 'Europa. I, per últim, parlem amb la psicòloga perinatal Paola Roig i la llevadora Laia Casadevall del baby blues. Perquè, com podem estar tristes si en aquest moment representa que hauríem de ser les dones més felices del món?

Després de l'èxit de "Canto jo i la muntanya balla", traduïda a 28 idiomes i guardonada amb premis internacionals, l'escriptora osonenca torna a les llibreries amb "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" (Ed. Anagrama). La novel·la explica la història d'una nissaga de dones que la història en majúscules ha oblidat; dones que estan fora de la norma per velles, malgirbades, estrafetes, salvatges, perquè viuen, s'embruten i riuen. Dones que fan ferum de llibertat. Abans haurien dit que aquestes dones eren bruixes, ara també tenen altres noms però la història es repeteix.

La famosa frase que "no hi ha res com el Vallès" amaga una barreja d'orgull i a vegades d'ironia. Quan es parla del Vallès, sense especificar, s'acostuma a relacionar amb polígons industrials, centres comercials de carretera, escoles de Mossos. Tanmateix, hi ha un altre Vallès, l'Oriental, teixit per petits municipis. La Neus Ballús ja ens va començar a parlar d'aquest altre món que no fa soroll, el món de Gallecs, el món que va lent, el món de la vida i no tant el de la producció que ha estat històricament el dels homes, el de les fàbriques i autopistes. Aquesta setmana anem a Cardedeu per conèixer un seguit de dones que estan transformant el territori: Gemma Velasco, al capdavant del projecte Esbioesfera; Raquel Clavell, una biotecnòloga que elabora cervesa artesana: la Laura Garrit, que ha posat en marxa un projecte arriscat, Gerds amb consciència. I, per últim, Berta Llos de Cor de Carxofa, que ens ensenya una tradició al Vallès, les gloses!

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, aquesta setmana a "Les dones i els dies" dediquem un programa a tractar el ciberassetjament que pateixen 3 de cada 4 dones periodistes, segons dades de la UNESCO. Moltes d'aquestes professionals de la informació decideixen abandonar les xarxes socials i, en alguns casos, fins i tot deixen la feina. On queda la llibertat d'informació si les dones no podem parlar? En parlem amb Sara Gonzàlez, periodista de política d'El Periódico, i amb Gemma Herrero, periodista esportiva; totes dues han rebut campanyes orquestrades d'atacs per xarxes socials. L'advocada experta en violències de gènere Laia Serra analitzarà aquest tipus de violència digital, qui l'exerceix, contra qui i quins patrons segueix. I finalment, parlarem amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb Laia Rosich, directora general per l'Erradicació de les Violències Masclistes.

Les dones tenen el cervell més petit, no saben llegir mapes i no els van bé les ciències. No tenen dots de lideratge perquè són molt emotives, el sexe no els interessa. Hi ha molta literatura pseudocientífica que vol acreditar totes aquestes aberracions i en fa negoci. Aquest dissabte a "Les dones i els dies", enderroquem les mentides que en nom de la ciència es deixen anar. Per acabar amb tots aquests mites sense base científica real, hem parlat amb Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona; Míriam Comet, neurocientífica i divulgadora; amb la catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra Núria Sebastian; la sexòloga i infermera Laura Càmera, la crítica de cinema Mariona Borrull i la física Sònia Estradé.

"Ets un tros de dona!", ens diuen quan ens volen afalagar i dir-nos que som valentes i fortes. Però i després, per què no apareixem a la foto? A la fotografia de la vida rural, només hi surten homes i homes colrats pel sol; i boters, i ferrers, i fusters i vidriers i forners. I d'aquesta manera es representava la vida al camp, fins fa unes setmanes, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, fins que van decidir investigar on eren les dones del món rural, per situar-les al mapa. D'aquest procés en neix "Tros de dona", una exposició que vol dignificar i posar en valor tota la feina que feien de les dones. N'entrevistem la comissària, Anna Maria Andevert, així com dones de diferents edats que ens expliquen la seva experiència i visió de com ha canviat la vida rural. La geògrafa Rosa Cerarols ens parla de la importància de l'ecofeminisme per canviar el model i per deixar enrere la separació entre món rural i urbà.

Un de cada quatre embarassos no arriba a bon terme, o si voleu que ho diguem d'una altra manera, sis criatures moren cada dia abans de néixer. Llavors, per què encara vivim la mort gestacional com un tabú i un estigma? A "Les dones i els dies" reflexionem sobre la mort gestacional amb Noelia Sánchez, mare i creadora del projecte de suport a famílies Cor a Cor; amb la llevadora de l'Hospital de Sant Pau Maria Llavoré; la psicòloga i coordinadora del projecte Bressols al Servei de Neonatologia i Obstetrícia de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, Natàlia Artigas, i les associacions Petits amb Llum i Umamanita. A més de les autores de tres llibres sobre el tema i la periodista Esther Vivas.

Núria Graham és el sol d'hivern de la música feta a casa nostra, la Joni Mitchell catalana. No és algú que fa música perquè és jove i vol tenir una vida de rock'n'roll. Fa discos perquè té ambició i perquè creu en el poder de la música per sobre de tot. Però com es construeix una carrera en el món de la música, quan encara continua sent un món ple de senyors que fan riffs de guitarra? Amb la músic vigatana parlem de dones referents de la música, de síndromes de la impostora i de donar-se el permís per ser diferent.

Medusa, Joana d'Arc, l'esfinx, les bruixes, les dones barbudes, les trans, les mares diferents de la idea de mare que ens atribueix el patriarcat. Totes les dones que sortim del motllo som perilloses i se'ns ha d'assenyalar. Som dones monstre, dones monstruoses. Avui en parlem a partir d'una exposició que es pot visitar al Bòlit de Girona i que recorrem amb la seva directora, Íngrid Guardiola. Ens endinsem en la foscor de les competicions de culturisme i dels cossos de dona no normatius amb l'artista i culturista professional Isa Fontbona. També parlem d'altres dones monstruoses, les mares que abandonen els seus fills i volen escapar de les fronteres que d'altres han traçat per a elles. Per fer-ho, entrevistem la periodista Begoña Gómez, autora de "Las abandonadoras", i la filòsofa Carolina del Olmo, que ha escrit "¿Dónde está mi tribu?". La física trans Judit Juanhuix, una altra dona monstre, hi posarà l'accent fent un cant a la monstruositat alliberadora.

El sexe i el desig femení continuen sent un tabú ple de prejudicis. No se'n parla prou, tampoc entre nosaltres mateixes, i quan, a més, les dones ens acostem a la menopausa el silenci esdevé eixordador. Però, deixem de desitjar i ser desitjables? Parlem amb Anna Freixas, escriptora i acadèmica, autora del llibre "Sin reglas", que ens recorda que la menopausa no és cap malaltia i que, per tant, no cal medicalitzar-nos. Laura Cámara, infermera i sexòloga, i Carla Romagosa, nutricionista experta en menopausa, ens expliquen com superar, si es tenen, els símptomes propis d'aquesta etapa per seguir tenint plaer. I per últim, la psicòloga i sexòloga Sílvia Catalán ens ofereix algunes recomanacions per gaudir d'una bona sexualitat, sense receptes, això sí.

Quan pensem en els oceans i allò del mar endins sempre ens ve al cap Jacques Costeau explicant-los als mars del sud. Però, tot i que invisibles i invisibilitzades, la història està plena d'oceanògrafes remant i nedant contra corrent. En aquest programa ens endinsem en el mar per celebrar-les, per reivindicar-les, perquè elles lideren projectes capdavanters i crucials per a la biodiversitat dels oceans i del planeta. Coneixerem Marta Estrada, pionera, de les primeres dones que van anar a l'Antàrtida. Anirem a la Barceloneta per parlar amb Anna Sànchez-Vidal, professora agregada de la Facultat de ciències de la terra de la Universitat de Barcelona, sobre contaminació per microplàstics. I entrevistarem Emma Cebrian, biòloga marina del Centre d'Estudis Avançats de Blanes; Marta Coll, oceanògrafa i vicedirectora d'estratègia científica de l'Institut de Ciències del Mar, i Cristina Llinares, coordinadora de seguiment de la biodiversitat del mateix centre.

Tot i que des dels feminismes pensem que aquesta lluita és transversal, poques vegades ens adonem del privilegi que tenim com a dones blanques. Per això avui dediquem el programa a com el racisme travessa les dones, de quina manera. Comencem amb una tertúlia amb tres dones d'orígens ètnics diferents amb qui parlarem dels esculls a què s'han d'enfrontar cada dia pel color de la seva pell: la Martina Aixuan Quiles Puig, una noia d'origen xinès que a les xarxes parla obertament i amb grans dosis d'humor dels prejudicis a què s'enfronta cada dia; la Míriam Hatibi, activista i consultora de comunicació; i la Desirée Bela, escriptora, activista antiracista i feminista d'origen equatorianoguineà. A més, entrevistem Florencia González Brizuela, doctora en Dret i Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, membre de la xarxa jurídica antiracista de Barcelona. Ella ens explica com el racisme i un sistema social racista generen riquesa.

Els números canten: només el 8% de dones lideren empreses en el món de la tecnologia. I la majoria quan decideixen emprendre ho fan en l'àmbit de la salut i les cures. Ens preguntem què està fallant perquè encara hi hagi tan poques dones en el sector de la tecnologia i la innovació. Així mateix, també posarem en valor una colla d'empresàries i innovadores que lideren projectes que volen fer el món millor i ajudar els altres, que és el que fem les dones quan tenim responsabilitat. Per fer això, entrevistem Eli Abad, cofundadora de Between Technology, una consultora dedicada a captar talent per al sector tecnològic. Parlem amb Anna Mercadé, fundadora de 50/50; i amb Marta Clua, consultora i responsable de sector públic de l'empresa Basetis. Per últim, dediquem un reportatge a les emprenedores que treballen en el sector de la salut. I ho fem amb Judit Giró, al capdavant de Blue Box; Diana Gallart, de The Smart Lollipop; i María Jesús Salido, directora de Social Diabetes.

Quina és l'opinió dels feminismes sobre la prostitució? Parlem amb abolicionistes i prodrets, les dues mirades principals sobre la prostitució, en una tertúlia amb dues treballadores sexuals, la Janet Mérida, portaveu dels col·lectius Putas Libertarias i Putas Indignadas, i la Pauline Ezquerra, exconsellera de la CUP al districte barceloní de Ciutat Vella. També amb la jurista Paula Arce, especialista en violència de gènere i treball sexual. Així mateix, parlem amb dones que defensen l'abolició de la prostitució. Tenim l'Amèlia Tiganus, activista feminista; Meritxell Cabezón, advocada especialitzada en violència de gènere, i Maribel Cárdenas, professora de la UAB. A més a més, hem entrevistat la Beatriz Ranea, sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid, estudiosa dels puters o clients.

Entrevistem els pares de la Jordina, una dona de 34 anys a qui el seu exmarit va assassinar. Tenia dues filles i treballava de recepcionista en un alberg. Ara, els seus pares tenen la custòdia de les netes i ens expliquen com sobreviure a un fet com aquest i les conseqüències que ha causat en les seves vides, i el que significarà en un futur. Parlem també amb supervivents de violència masclista i amb psicòlogues que ens expliquen com detectar l'inici de la violència. I a més coneixem el programa "Dones mentores", on supervivents de violència ajuden altres dones a viure un cop ja s'ha acabat la situació. Com ens mantenim en peu després de la violència masclista?

Sempre és un bon moment per parlar amb la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, però sentíem que ara era necessari: amb prou feines hem encetat el 2023 i les xifres de violència contra les dones ens deixen sense paraules. Des del seu despatx, hem parlat amb ella de violència masclista i de violència sexual, del dret a l'avortament, de la nova llei trans i també dels nous pressupostos que tindrà la seva conselleria. I li hem preguntat per un dels temes de la setmana: la reforma de la llei del "només sí és sí". Segons la consellera, els jutges que estan rebaixant les penes als agressors no tenen perspectiva de gènere i "estan revictimitzant" les dones. A més, ha alertat que en aquest debat el PSOE està "fent el joc a la dreta" i hi ha el risc de "retrocedir" i "haver de tornar a demostrar l'existència de violència" en una agressió sexual. Una hora d'entrevista amb Tània Verge per parlar de tot i més!

Què t'agradaria preguntar-li a la teva mare i mai t'hi has atrevit? I, si tens una filla, hi ha alguna cosa que voldries dir-li i encara no ho has fet? Al programa d'aquesta setmana parlem de la relació entre mares i filles i de com el patriarcat travessa aquesta relació. Ho fem a partir de l'obra de teatre "Concrete Matter", que es pot veure a l'Antic Teatre del 2 al 12 de febrer d'enguany. Hem conegut les seves protagonistes, un grup d'actrius que aborden les relacions maternofilials compartint escenari amb les seves mares, i ens han explicat la relació que tenen, les renúncies que ha implicat la maternitat, les herències emocionals, les expectatives i les exigències que fan i com els ha canviat la relació després d'aquest projecte teatral. I parlarem de tot plegat des de la teoria i des de la pràctica, amb la filòsofa Montse Crespín i les nostres oients, que ens han escrit per explicar-nos quina és la conversa pendent que tenen amb la mare o la filla.

A la presó de Wad-Ras de Barcelona hi ha un mòdul especial, l'únic de Catalunya on les preses poden conviure amb els seus fills si tenen menys de tres anys. Ara hi ha deu internes. Hem conegut la Daiana, de 20 anys, que va ser detinguda a l'aeroport del Prat només cinc dies abans de donar a llum a la seva filla. A Wad-Ras també hi ha preses que són mares però que tenen els fills fora de la presó. És el cas de l'Elena, de 34 anys i que té set fills, que s'està adaptant a la nova vida després que la més petita ja ha fet 3 anys i ha hagut de tornar a casa. O la Paola, que té un nen d'11 anys que la visita un cop al mes. D'altres tenen els fills ben lluny, com la Manueli, que fa de mare a través de videotrucades amb les seves dues filles, que són al Brasil. També hem parlat amb tres treballadores de la presó: una treballadora social, la Marta; una educadora, la Sílvia, i la Noemí, la infermera. Ens han explicat la feina que fan i com acompanyen les internes en la seva maternitat.

A l'estat espanyol hi ha tres milions de dones en edat de treballar que són mestresses de casa, un 40% menys que fa 20 anys però una xifra que no es pot menysprear. Però si parlem de totes les dones que quan tornen de la feina s'ocupen de la casa i dels fills, molt poques quedarien fora dels números. A "Les dones i els dies" parlem de les mestresses de casa, un concepte que pot semblar cosa del passat però que encara perviu actualment, i ho fem entrevistant dues dones de Massalcoreig, al Segrià, de 78 i 43 anys, dues generacions llunyanes però no tan distants. També parlem amb la historiadora Eider de Dios i la sociòloga Lídia Puigvert sobre el pes del franquisme en el concepte de mestressa de casa i els prejudicis que encara envolten aquesta definició, i reflexionem amb la sindicalista de CCOO Liliana Reyes sobre el fet d'externalitzar les tasques de la llar a treballadores domèstiques. I acabem el programa repassant alguns llibres protagonitzats per mestresses de casa.

Són científiques, escriptores, periodistes o artistes, però per a la gran majoria són les dones dels seus marits. Ha passat durant segles i malauradament continua passant ara: la carrera professional de moltes dones sembla que no existeix perquè han quedat a l'ombra de ser la dona del seu home. A "Les dones i els dies" parlem amb dones que carreguen el pes d'aquest possessiu i rescatem la seva vida i la seva obra. Entrevistem la periodista de Catalunya Ràdio i escriptora Marta Romagosa, que encara citen com "la dona de". Amb la fundadora d'Enginy-era, Sílvia Planella, repassem les aportacions de grans científiques com Mileva Maric, Lise Meitner o Esther Lederberg, que mai van rebre els premis que mereixien, i amb la professora i poeta Maria Antònia Massanet recordem figures de la literatura que van quedar eclipsades pel nom dels seus marits, com Caterina Albert o María Lejárraga.